Aquesta és la web de l’Associació de Ramaders de la Vaca de l’Albera. Les finalitats de l’asssociació son, la conservació, expansió, millora genètica, promoció i qualsevol altra activitat que benefici la vaca de l’Albera i els ramaders que tenen cura d’ella.
La serra de l’Albera s’estén pel tram oriental dels Pirineus, des del coll del Pertús fins a la Mediterrània. És un espai d’interès natural i paisatgístic de primer ordre, amb zones d’una vegetació frondosa, antiga i diversa, i edificacions i vestigis humans antiquíssims.
Separa les dues planes del Rosselló i de l’Empordà. Els cims més alts són el puig Neulós (1.257 metres), el puig dels Pastors (1.167 metres), el puig dels Quatre Termes (1.156 metres) i el pic de Sallafort (992 metres).
Dins de la serra hi ha diversos espais protegits: l’occidental, de Requesens-Baussitges, i l’oriental, de Sant Quirze de Colera – Balmeta, separats per la zona del coll de Banyuls.
Durand va ser el primer a esmentar una raça bovina pròpia de la Albera en 1868, si bé la primera descripció de la vaca de la Albera va ser feta per Mascort en 1953. Va trobar un conjunt heterogeni amb diverses capes i tonalitats probablement de diferent origen. No obstant això, podem considerar com a animals més genuïns de la raça als de capa castanya fosca o clara, que correspon amb les varietats Negra i Fagina respectivament. El seu origen, encara que no ben definit, sembla ser molt antic i estaria relacionat amb el tronc Cantàbric al que pertanyen les Asturianes i Brunes del Nord-oest.